Consolat de Mar: 750 anys d'Història.

El 29 de març 2023, dins els actes de la 6a Festa de la Mar de Catalunya i amb la col·laboració inestimable de la Facultat de Nàutica de Barcelona ,del Consolat de Mar i de la Cambra de Comerç de Barcelona, en Jordi Domingo, Cònsol Major, feu aquesta conferència que explicà no tant sols la història, sinó la importància de la institució a nivell internacional.

 

 

Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya online: el vídeo.

 El dia 21 de març 2023 i dins del cicle de Les Xerrades de la Federació es va fer la Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya en forma de vídeo conferència. Les més de seixanta persones inscrites prèviament des de diferents punts de la península ibèrica, el Rosselló i de l'illa de Sardenya, tingueren l'ocasió de conèixer, quan només manquen 77 dies per la inauguració del festival marítim en detall quines seran les activitats i els àmbits d'aquest.

Aquest és el vídeo de la Presentació:

Nota de la Junta directiva: 

La Xerrada, que habitualment són en català, es desenvolupà en castellà per facil·litar la màxima comprensió de les explicacions a les persones de parla no catalana.

Pere de Prada Xaen, el llegat de la vela llatina

 

Apassionat per la història i l'arquitectura, Pere de Prada navega per passió i per convicció. I treballa perquè no quedi en l'oblit el llegat de la vela llatina, de tradició mil·lenaria al Mediterrani.

 

Imatges del programa Actius del Canal Esport3 del 16 de març 2023

La formació reglada en l'art de navegar amb vela llatina a Sant Feliu de Guíxols, amb l'AGAM, l'Associació d'Amics de la Vela llatina de Calella de Palafrugell i el Club Nàutic de la vila.

Desballestament del submarí l'Ictineu I de Narcís Monturiol, del MMB

 

Rèplica de l'Ictineu I durant el rodatge de "Monturiol, el senyor del Mar"

Avui , 7 de febrer, s'ha pogut llegir a la pàgina de Facebook de Paco Escudero el següent text: 

"Bona tarda. 

Des de la direcció del Museu Marítim de Barcelona s'ha decidit prescindir de la rèplica de l'Ictíneo I  del Monturiol i han decidit desmuntar-lo aquesta setmana. Per aquells que creguin que el patrimoni cultural no s'ha d'oblidar ni perdre i vulguin dir alguna cosa al respecte o protestar pEr aquesta nefasta decisió, us animo a que escriviu a l'Instagram, al Facebook i/o al Twitter del Museu Marítim per expressar-ho. Gràcies!!" 

La resposta d'en Pere Izquierdo, Cap de Col·leccions i Coneixement a Museu Marítim de Barcelona ha estat: "Perdoneu, s'enretira només perquè s'ha fet malbé. Hi entrava aigua i s'ha podrit per dins. Recuperem tots els elements recuperables, per fer-ne un altre que aguanti millor la intempèrie. I ni bojos voldríem amagar Monturiol". 

"Monturiol, el senyor del Mar", és un film de Francesc Bellmunt, estrenat el 1993 i protagonitzat per Abel Folk. Pel seu rodatge es construïren dues rèpliques, l'Ictineu I i l'Ictineu II. El primer ha presidit l'entrada del Museu Marítim de Barcelona molts anys. Ambdós amb projecte i direcció d'obra de l'Enginyeria Raventos pel client: Museu Marítim de Barcelona i Puerto Autónomo de Barcelona. Finalizació d'obra: 1992. Pressupost: 200.000 € Construits per Drassanes Dalmau d'Arenys de Mar. 

Fetes malbé es tornà  a construir el primer l'any 2013 segons informa la Sala de Premsa de la Diputació de Barcelona amb el següent comentari: 

"La impossibilitat de restaurar l'antiga (la del film), malmesa per les inclemències del temps després de 20 anys exposada al jardí, ha fet que la Fundació hagi optat per encarregar-ne una de nova perquè el museu continuï comptant amb aquesta emblemàtica peça de la seva col·lecció. A  diferència de l'anterior –construïda per al film "Monturiol, el senyor del mar" i cedida el 1993 a l'MMB-, la nova rèplica s'ha realitzat amb materials més resistents que en garanteixin una millor conservació. 

El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, assistirà, demà a les 18.15 hores, al lliurament de l'Ictineu de Narcís Monturiol al Museu Marítim"(Desembre 2013). 

La rèplica al MMB Foto: I, Gepardenforellenfischer, CC BY-SA 2.5

Sembla doncs que aquesta nova construcció no fou tant bona com la del film, doncs 10 anys més tard és pretén desmantellar-la pels seus problemes de conservació. L'Ictini I és una mostra a escala 1:1 d'una de les majors aportacions catalanes al món de la navegació. Per tant cal exigir la restauració d'aquesta peça i la seva correcta museització, per que és una rèplica històrica de tant  valor pel nostre país com la Galera Reial que ocupa la nau central de l'esmentat museu barceloní. No, aquest no és el camí per la preservació del nostre patrimoni i de la nostra cultura marítima. 

Quin serà el següent desballestament per problemes de conservació: el Far de Barcelona, la Lola, el Far de Cabrera, el pailebot Santa Eulàlia? Demanem que s'aturin els treballs de desmantellament.

Text Escenavegant

Xerrada de la Federació: Com ser vaixell històric? Què cal fer?

El 26 de gener passat, organitzada per la nostra Federació, vam fer la primera Xerrada d'aquest any. El tema va ser “Com ser vaixell històric i què fer per aconseguir-ho?”. El conferenciant convidat, ex capità marítim de Castelló, José Miguel Manaute va ser el ponent de la comissió per a la redacció del "Reglamento de buques históricos y sus reproducciones singulares". Com sabeu, el Reial Decret 784/2021 aquest reglament, va ser aprovat el 7 de setembre del 2021 i publicat al BOE del 2 d'octubre del 2021. 

La Federació pot ajudar els armadors tradicionals que vulguin inscriure els seus vaixells al Registre de vaixells ia embarcacions històrics i les seves reproduccions singulars, d'ara endavant, al Registre creat pel Capítol II del Reglament. Esperem trobar professionals que col·laborin amb la Federació per a aquest servei. Tots els armadors associats a les entitats de la FCCPMF que vulguin inscriure les seves embarcacions al Registre s'hauran de posar, tan aviat com sigui possible, en contacte amb la Junta Directiva a través del correu electrònic. 

Aquí trobareu les embarcacions del nostre inventari que compleixen el primer requisit de temporalitat. La FCCPMF té en el seu inventari d'embarcacions tradicionals, d'època i clàssiques un total de 149 embarcacions construïdes abans del 1975 sobre un total de 375 segons l'última actualització del 2022. D'aquestes 23, segons la relació que apareix a la web d'AEBEC, ja estan registrades com a vaixell històric, o almenys tenen una declaració de Bé d'Interès Cultural de la Generalitat de Catalunya. Per tant, les 126 embarcacions restants d'armadors associatius o privats tenen en principi la possibilitat de convertir-se en vaixells històrics i ser registrats com a tals al registre espanyol. 

Pregunta freqüent: 

De què serveix formar part del Registre de Vaixells Històrics i les seues reproduccions singulars? 

- Prestigi: Tot vaixell registrat forma part del Patrimoni naval i per tant n'augmenta el valor. 

- Els requisits tècnics i d'inspecció de cada vaixell registrat són inamovibles i queden reflectits al Certificat de compliment. Les modificacions normatives només afectaran la resta de la flota. 

- Les inspeccions obligatòries i les auditories si és el cas, seran realitzades per la inspecció de vaixells de les capitanies sense cost per a l'armador. 

- Els vaixells i embarcacions registrades gaudeixen de rebaixes o eliminació de taxes portuàries o els altres.

Només pateixen limitacions per la transmissió aquells vaixells que estiguin inclosos a l'Inventari de Bens Mobles de Patrimoni Històric. Article 21 del Reglament.

Un vaixell de fusta que ha estat folrat de resina i fibra de vidre es pot considerar històric? 

A països com França, hi ha embarcacions folrades externament amb fibra de vidre i resina, normalment fins a la zona d'obra viva (on arriba a l'aigua). A Espanya la norma no exclou expressament del Registre les que estiguin folrades. Només han de complir els requisits que s'exigeix ​​a qualsevol vaixell o embarcació. Llegir els articles 3, 4, 5 i 7 del Reglament. 

Un vaixell amb menys del 70% de lestructura original pot ser inscrit en el Registre? 

El reglament exigeix ​​que un 70% de la nau sigui original per ser considerat històric. Es permet que es puguin registrar amb un percentatge menor els que acreditin la rellevància històrica dacord amb els criteris dels articles 3 i 4 del Reglament. Per als vaixells que la seva estructura original sigui inferior al 70% i no compleixin els requisits dels articles 3 i 4 hi ha una opció perfecta. S'ha de sol·licitar la inscripció singular de si mateix perquè així compleix els requisits de l'article 5 del Reglament. 

Quins són els tràmits a fer? 

És recomanable que tota la tramitació es faci sota la tutela d'un enginyer naval, que serà la persona que redacti la memòria i proposi els requisits que hauria d'exigir el futur Certificat de compliment. 

Abans de posar-se en contacte amb un professional, cada armador hauria de tenir clars els conceptes següents: 

A) Conèixer bé la història de l'embarcació, el mestre de ribera, la drassana, els usos en el temps, les modificacions, la documentació d'aquestes si existeix. 

B) Conèixer les activitats de l'embarcació: esbarjo, formació de tripulants, xàrter, pràctiques d'estudiants universitaris, etc. 

C) Conéixer les zones de navegació és important per definir les necessitats de seguretat. (No són les mateixes per fer una navegació costanera o transatlàntica). De qualsevol manera, sempre es podrà demanar un permís especial a la Capitania corresponent per fer desplaçament fora de la zona habitual amb les mesures de seguretat apropiades. 

D) Quin tipus de tripulacions utilitzareu. Això té molta importància a totes aquelles embarcacions que no pertanyen a la llista 7a. On el patró, amb la corresponent titulació, és el màxim responsable de totes les persones que porta a bord i de les maniobres del vaixell. En altres llistes, la incorporació de persones voluntàries, no en nòmina professional, es pot convertir en possible sempre que l'entitat armadora del vaixell tingui els seus estatuts adequats a la llei del voluntariat. L'enroli d'alguns tripulants voluntaris és un tema que cal fer amb molta precisió. En cas contrari, pot provocar situacions conflictives amb les inspeccions de treball. En tot cas, els voluntaris han de tenir els certificats corresponents llevat que es tracti d'una embarcació de 7a llista. 

Quins seran els requisits tècnics? 

Quan aportem a l'enginyer les dades dels apartats anteriors: A, B, C i D, aquest per aconseguir una bona seguretat del vaixell tindrà en compte la combinació dels elements històrics i altres addicionals que haurà d'incorporar el vaixell sense afectar-ne el valor històric. Així mateix proposarà establir un sistema de gestió de la seguretat (en els nostres casos molt senzill) per obtenir una seguretat suficient per a l'activitat i la navegació del vaixell. 

Per exemple, aïllar una sala de màquines amb panells metàl·lics en un vaixell de fusta d'inicis del segle XX per més que sigui recomanable és una aberració històrica. Trobar alternatives per assegurar la seguretat d'aquest espai sense aquesta aberració serà una tasca de l'enginyer. Aquest pot proposar dins del Certificat de compliment mesures com ara la prohibició de fumar a l'interior del vaixell, un registre de visites del mecànic naval amb una periodicitat determinada, etc. 

Qui presenta la documentació? 

L'Armador o el seu representant presentaran la sol·licitud d'inscripció al registre amb la documentació tècnica corresponent. És molt recomanable que la gestió davant de l'Administració es faci amb el suport de la Federació i sota la tutela del professional o professionals que van preparar la documentació. 

A títol de conclusió. 

Som als inicis de l'aplicació del “Reglament de Vaixells Històrics i les seues reproduccions”. Hi ha grans llacunes de coneixements tècnics i històrics dels professionals i de les administracions. En aquests primers moments es detecten discrepàncies entre capitanies i fins i tot amb la Direcció General. Per tant, és aconsellable, durant aquesta primera etapa, triar sempre que sigui possible, la capitania marítima responsable de gestionar el nostre expedient d'inscripció. Finalment, us recordem que tots els que estigueu interessats no deixeu de posar-vos en contacte amb la nostra Federació info@fccpmf.cat perquè puguem ajudar-los.

L'avarada del Margaret Allison a Arenys de Mar.

El Margaret Alison va nèixer com a June Rose
(Fotografia: Creeswell Maritime Collection)

Margaret Alison és un pesquer escocès construït l’any 1937 a les drassanes Weatherhead de Cockenzie, un petit port al costat mateix d’Edimburg. Va ser un encàrrec de la família Clark, pescadors de del port de Fisherrow, a Musselburgh. El seu nom original va ser June Rose que després va canviar per Margaret Alison. La seva vida professional acumula diferents activitats pesqueres i canvis de propietat. És un pesquer del tipus anomenat ringer per pescar l’areng (herring), una de les grans pesqueres del mar del Nord. 

A Tarbert (Escòcia) a finals dels anys 70

La pesca i les arts d’un ringer, que podem traduir per anell, serien l’equivalent a les nostres tranyines que fan la pesca de cèrcol del peix blau; sardina, varat i seitó. L’areng és el peix que ha donat nom a l’arengada però a casa nostra aquesta forma de conservació del peix i preparació culinària només es fa amb sardina en salmorra, no pas amb areng.Durant quaranta anys va treballar a diversos ports de les costes de llevant d’Escòcia, al mar del Nord, i després a l’Illa de Man (al port de Perl). 

A mitjans de la dècada dels 70’s, arran d’un greu accident del seu propietari, va quedar abandonada al Barrisdale, a Loch Hourn, d'on la va recuperar Jay Cresswell. La va portar a Tarbert i li va fer una important reforma per de dedicar-la nàutica d’esbarjo i activitats de submarinisme per recuperació de derelictes. La Margaret ja no va tornar a pescar.

Margaret Alison a Mallorca

A inicis dels 80 va passar a propietat anglesa i se li va fer una completa reforma dels interior i l’actual pont amb el qual va arribar a Porto Colom. Miquelàngel Cerdà va donar-li una nova vida durant uns anys dediada a l’activitat de xàrters i viatges turístics des de Mallorca que la van portar a tocar les costes de Còrsega, Sardenya i Tunísia. Amb el canvi de mil·leni va tornar a canviar de propietat per venir a Blanes i fer activitat turística per la Costa Brava i el Maresme.

L’agost de 2014 la Margaret Alison va arribar al port d'Arenys, remolcada pel sardinal Sant Pau des de Premià, amb la voluntat de fer-li una restauració per tornar a navegar. La feina va començar us mesos més tard, a l’antiga platja del Portinyol, a les instal·lacions de les drassanes Aresa, però el seu estat no va permetre poder-la tornar a l’aigua. S’hi van començar a fer treballs de manteniment amb voluntaris, jubilats i joves de pràctiques de l’Institut Els Tres Turons.

El 2018 es va prendre la decisió de contractar al mestre d’aixa canari, Agustín Jordán, que el mes de juny va començar els treballs que s’han allargat durant 5 anys fins arribar a renovar completament tot el bastiment. Ha estat el projecte motor del Moll que, aquests darrers cinc anys, ha sumat moltes persones que hi han col·laborat, de moltes edats, de moltes orígens, amb moltes motivacions, amb ganes de descobrir i aprendre.

2021 Escar de El Moll d'Arenys de Mar

Moltes setmanes de desmuntar i reconstruir. Mica en mica, sense perdre cap de les línies dels mestres que la van construir i respectant i trobant els materials que garanteixen la seva originalitat, Roure a l’estructura, totes les quadernes. I l’alerç guipuscoà que ha substituït el larch britànic. De la vella June Rose, hi queda la peça de la paramola, que contacta totes les costelles de roure. De la Margaret que va arribar a Arenys hi destaca el pont d’iroco, el cinquè que el recompte fotogràfic permet calcular que ha tingut.

L’avarada és una fase important per no retardar el contacte del buc amb l’aigua posant a prova la feina del calafat. La fusta, tallada la tardor de 2019, ara s’impregnarà d’humitat i tot el vaixell trobarà el seu equilibri. Tot seguit tocarà posar-li el motor i la feina de muntar els espais interiors que faran els voluntaris del Moll i els alumnes del cicle professional de Manteniment d’estructures i embarcacions de fusta de l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar.

L'avarada

El dissabte 21 de gener 2023 , està programat avarar el pesquer Margaret Alison que ha estat restaurant els darrers anys des del Moll d’Arenys. Durant el cap de setmana s'han preparat diverses activitats per acompanyar aquesta celebració i també facilitar la visita  de tothom que heu seguit tot el procés de restauració i pugueu veure el vaixell a l’aigua.

La maniobra de trasllat fins a Varador 2000 es farà durant el divendres per poder fer la maniobra d’avarada el matí de dissabte, entre 11 i 12 hores. Per poder accedir a la zona restringida d’avarada caldrà identificar-se (a partir de 2/4 d’11h al Moll). No podem assegurar a quina hora acabarà la maniobra d’entrada a l’aigua i trasllat fins a l’espai on seguirem treballant en els interiors.

El matí de diumenge, dia 22 de gener, s'han organitzat unes portes obertes al vaixell a la mateixa instal·lació del Moll. S’hi podrà accedir des de les 10 del matí a la 1 de la tarda. Durant tot el matí hi diverses activitats musicals i lúdiques a l’espai del Moll per acompanyar la gent que faci la visita. 

L’avarada del vaixell ha aixecat  interès entre la nàutica tradicional i  durant el cap de setmana el vaixell Sant Ramon de Bricbarca i algunes altres petites embarcacions tradicionals de vela llatina de la FCCPMF  vindran a Arenys i es preveu que surtin, el matí de diumenge, a fer una navegada davant del nostre litoral.

El Moll us comunica totes aquestes activitats i també us  convida a participar-hi, en la mesura, que us sigui possible i aprofitant per agrair tota la col·laboració en aquest llarg procés que va començar l’estiu de 2014 amb l’arribada del Margaret Alison al Port d’Arenys.

Muntatge fotogràfic, en format vídeo, dels treballs realitzats entre 2020-2023

Actualització 23/01/2023: La Margaret Allison esdevindrà la Rosa de Foc.

El retorn de #margaret1937 s’ha fet, aquest cap de setmana, amb l’anunci que el seu nou nom serà Rosa de Foc, quan acabin els  treballs interior i de motorització. La flor del panot de Barcelona que llueix a la proa ha creat moltes preguntes els darrers dies. L’anunci s'ha acompanyat amb la música dels acordions i panderetes que cantaven «Rosa de foc, navega!». 

Sense renunciar, ni oblidar la Margaret Alison que ha estat motor del projecte de restauració, el nou nom va a trobar el nom original de June Rose, que la família Clark li va posar el 1937. La flor d’Escòcia es troba ara amb la rosa mediterrània i el nom que va ser batejada la Barcelona revolucionària d’inicis de segle XX.

Les línies i l’esperit de la June Rose perviuen a la Rosa de Foc. Com el vaixell de Teseo (paradoxa) que els atenesos van conservar i mantenir durant segles. No només és el mateix vaixell sinó que hi ha sumat les experiències i vivències de més de 80 anys.

La Rosa de Foc en el moment de l'avarada al Port d'Arenys

Text: Oriol Ferran. Imatges: http://elmoll.arenys.cat/estol/margaret-alison

Els raiers ja són patrimoni immaterial de la humanitat

La UNESCO ha certificat aquest dijous la concessió de la distinció mundial a la candidatura de diversos països europeus. Satisfacció a Coll de Nargó, la Pobla de Segur i el Pont del Claverol pel reconeixement

Raiers de Coll de Nargó. Foto Escenavegant

Els Raiers ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El Comitè intergovernamental de la UNESCO dedicat a aquests reconeixements ha avalat aquest migdia, en l'assemblea que celebra a Rabat (Marroc), la candidatura conjunta que havien presentat els governs d'Àustria, la República Txeca, Alemanya, Polònia, Espanya i Letònia, amb el suport d'una quarantena d'associacions de raiers d'arreu del món.

La declaració de la UNESCO comporta que rebin aquest reconeixement mundial els Raiers de la Ribera del Segre, a Coll de Nargó, i l'associació de la Noguera Pallaresa, a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol. Aquestes tres poblacions de l'Alt Pirineu han estat els representants de Catalunya en la defensa aquesta candidatura internacional.

Tot i que ja es mostraven confiats a rebre l'aval, tots ells s'han mostrat molt contents i emocionats per la distinció. Esperen que la decisió ajudarà a preservar la divulgació de l'històric ofici, un homenatge a totes les persones que durant anys van destinar la seva vida al transport fluvial de la fusta. Tant a l'Alt Urgell com al Pallars Jussà ja hi ha preparats actes de celebració per aquest cap de setmana.

Celebració a Coll de Nargó i la Pobla de Segur

Un cop s'ha fet pública la decisió, les persones que han pogut deixar el seu lloc de treball, s'han desplaçat fins a la plaça de l'Ajuntament de la Pobla de Segur vestits de raiers i raieres. Amb l'himne de l'Associació de la Noguera Pallaresa sonant pels altaveus, s'ha dut a terme un brindis pel reconeixement. A Coll de Nargó també ha fet el mateix un membre de l'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, que ha compartit el seu sentiment d'emoció amb l'alcalde, Martí Riera, i diversos integrants del consistori.

"Estic molt il·lusionat; m'he fet un tip de plorar quan ho he estat escoltant i han dit que s'ha aprovat". Amb aquestes paraules ha valorat Emili Molins, membre de la junta de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre, la declaració de la Unesco. A més, ha assenyalat que des de l'entitat reben "amb honor" aquest reconeixement i ha volgut agrair la feina feta a tots els companys i col·laboradors. En aquest sentit, ha posat en valor l'esforç dut a terme i el fet que ara la distinció reconegui l'ofici al que es dedicaven molts padrins de la població, així com també als que el commemoren des de fa 32 anys.

Molins ha dit que la colla que s'implica de forma més directa en la festa a Coll de Nargó està formada per prop d'una trentena de persones, als qual s'hi sumen diversos voluntaris. L'edició de l'any que ve, a banda d'estar marcada pel fet de ser Patrimoni Cultural Immaterial, es farà per primer cop a la primavera, pels volts de la Setmana Santa. L'objectiu és que la baixada pugui ser "més llarga i participativa", tal com ha explicat aquest membre de l'entitat.

De la seva banda, l'alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, ha dit que, amb la declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial, aquest dijous és "un dia feliç i un dia d'alegria". A més, ha destacat la feina feta en la candidatura i el fet que aquesta també s'hagi reconegut a Rabat com a "clau" de com ha de ser un projecte per la Unesco. En aquest sentit, creu que ara "s'obre una finestra mundial" i una via de col·laboració amb la resta de membres europeus de la candidatura. D'altra banda, també veu la distinció com una oportunitat per "posicionar-se internacionalment", tal com ja passa amb el Geoparc Orígens, també reconegut per la Unesco.

A la Pobla, Nil de la Plaza, raier de l'associació de la Noguera Pallaresa, ha estat dels primers a arribar a la plaça de l'Ajuntament, i ha destacat la "profunda emoció" que sentia pel reconeixement, recordant la història dels raiers.

Una de les valoracions més emotives ha estat la d'Àngel Portet, president de l'Associació Internacional de Raiers, ha recordat el paper de les mestresses de casa que es quedaven al càrrec de la família mentre els homes marxaven dies de casa per dedicar-se a l'ofici de raier. Portet va ser un dels artífexs de la candidatura i aquest dijous ha volgut agrair la feina de totes les associacions raieres que s'hi van implicar. Per Portet, darrere del reconeixement de la Unesco hi ha d'haver molta responsabilitat per continuar mantenint aquesta festa "d'homenatge i record". Mentre molts han brindat amb cava, Portet ho ha celebrat amb ratafia, concretament la que porta per nom Ratafia dels Raiers, en honor a aquest ancestral ofici.


L'ofici de raier

Baixada dels raiers de Coll de Nargó.
Foto de Javier Cano

L'ofici de raier es basa en el transport de la fusta pel riu i els rais eren les embarcacions que es muntaven i els servien per baixar-la. Per poder fer la seva feina, comptaven amb l'ajuda d'altres treballadors de la fusta com ara els picadors, que la talaven dels boscos, i els tiradors, que l'arrossegaven amb mules fins a la vora del riu on els raiers muntaven el rai. Aleshores començava la part més dura, la de lligar les fustes del rai i conduir-les fins a arribar al mar.

El transport de la fusta pels rius va ser, durant segles, un mode de vida. Els raiers van perdurar fins a principis del segle XX, quan es van construir les preses i van aparèixer els camions. Però aquest ofici ha existit a tot el món, des de l'Àfrica fins al Canadà, passant pel Japó, on també existeixen agrupacions que el commemoren. És per aquest motiu que des de 1986 se celebren les Trobades Internacionals de Raiers arreu del món per recuperar i rememorar aquest ofici, que a partir d'aquest dijous, ja és reconegut per la Unesco.

La Diada dels Raiers a la Pobla de Segur es celebra el primer diumenge de juliol i a Coll de Nargó, després de dur-se a terme fins ara al mes d'agost, es farà per primer cop a la primavera. Tot i que la data està encara per determinar, l'objectiu és aprofitar que el riu Segre baixa amb més cabal d'aigua en aquesta època de l'any per poder allargar el recorregut de descens amb rai.

Distinció també per les Festes de l'Ós i el toc de campanes manual


La UNESCO també va declarar dimecres el toc de campanes manual com a patrimoni de la humanitat. A la candidatura hi figuraven poblacions on aquesta pràctica hi té molta rellevància com són Òs de Balaguer, on cada any s'hi celebra una trobada estatal, i les Borges Blanques. Els campaners faran un toc de campanes especial de celebració dissabte a les dotze del migdia.

A aquest nou reconeixement cal afegir-hi, pel que al Pirineu, la distinció que han rebut aquest dimarts les Festes de l'Ós, que se celebren cada hivern a les parròquies d'Encamp i Ordino (Andorra) i als municipis d'Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir (Catalunya Nord), en la majoria de casos vinculades a la tradició de Carnaval i a l'al·legoria humorística de l'ós i de les societats rurals de muntanya.

S'afegeixen a la Patum, els Castells i les Falles del Pirineu

Amb aquests tres nous reconeixements, ja són sis les tradicions vinculades a Catalunya o Andorra que tenen el segell de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La primera va ser la Patum de Berga, que segueix sent l'única d'aquestes que se celebra en una sola població. Precisament divendres passat la capital del Berguedà va commemorar, amb la projecció d'un mapping a la plaça de Sant Pere, el 17è aniversari de la declaració, que es va produir el 25 de novembre de 2005 a París. L'audiovisual recull més de 700 imatges del valuós arxiu de Foto Luigi, tot coincidint amb el fet que d'aquí a poques setmanes aquest històric establiment abaixarà la persiana per jubilació.

Més endavant s'hi van afegir els Castells -que van ser distingits per la UNESCO el 16 de novembre de 2010- i les Festes del Foc del Solstici dels Pirineus (Falles del Pirineu), que van rebre el segell avui fa just set anys, l'1 de desembre de 2015. Aquesta darrera tradició inclou un gran nombre de pobles d'arreu dels Pirineus, entre ells moltes poblacions del Pallars, l'Alta Ribagorça, l'Aran, el Berguedà i Andorra. I des de fa dos anys s'ha recuperat a l'Alt Urgell, després que es va descobrir que les falles d'Alàs són les més antigues documentades al Pirineu català (estan datades del segle XVI).

Text Ràdio La Seu https://www.radioseu.cat/

100 anys de la caseta de treure barques de Pineda de Mar.

Vídeo produït per l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Pineda de Mar.

 

Espai de marina tradicional al Saló Nàutic de Barcelona

ESPAI MARINA TRADICIONAL

 FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL (FCCPMF) 

AL SALÓ NÀUTIC DE BARCELONA 2022

Fotografia de l'exposició al Pasaia Itsas Festibala 2022. JSG

Exposició a l’estand: LÈXIC MARINER, PATRIMONI IMMATERIAL.

Presentació a Barcelona de l’exposició inaugurada al darrer Pasaia Itsas Festibala 2022, sobre el lèxic mariner com a mostra del patrimoni immaterial. En un seguit de murals s’esposen les diferents tipologies d’embarcacions tradicionals marítimes i fluvials, així com el detall de la terminologia d’una barca de mitjana i d’una goleta. Acabant amb una extensa mostra del vocabulari relacionat amb les veles.
L’exposició compta amb un fulletó amb la traducció de la terminologia en castellà, gallec i euskera.

Així mateix al mateix estand hi haurà a l’abast dels visitants uns cartells produïts pel Departament de Política Linguïstica de la Generalitat de Catalunya a través del TERMCAT, dels diferents plafons de l’exposició.

Activitats organitzades per la FCCPMF

Presentacions a l’estand

Dimecres, 12 a les 18 h. Presentació de la V trobada de velers tradicionals que s'organitza al port de Badalona el proper mes de maig, amb la presència de representants de Marina Badalona i l’Associació d’Amics del Quetx Badalona.

Dijous, 13 a les 18 h: Presentació dels treballs de construcció de la Francisca. La Francisca serà la rèplica d’una barca de pesca de Calafell, la darrera que sortí a pescar a la vela. Actualment s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona, gràcies al pressupost participatiu aprovat al municipi de Calafell. Presentaran Jordi Rascado i Vicente Garcia Delgado.

Divendres, 14 a les 18 h, a bord del pailebot Santa Eulàlia. Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya, que organitza la FCCPMF. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Calafell i del President i Vice-president del Comitè organitzador, els Srs. Josep Inglada i  Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona.

Dissabte, 15 a les 18 h: Presentació de les noves Regates de Vela Llatina i Rem (RVLR) de la FCCPMF. Les RVLR són una aposta de la Federació per la renovació generacional de la navegació amb vela llatina. A l’acte han estat convidats tots els clubs de rem de Catalunya i les Federacions de Rem i Vela. Presentaran el President de la FCCPMF, Pere Alemanys i en Jordi Salvador.

Diumenge, 16 a les 11 h. Trobada de formadors-monitors de vela llatina de la FCCPMF. 1a reunió dels nous formadors sortits dels cursos de monitors de l’any 2021. Punt de trobada per posar en comú estratègies, programes, problemàtiques, etc.

Activitats a l’aigua

Batejos de mar, diàriament entre les 11 h i les 18 h. Sortides a navegar per l’interior de les dàrsenes del port de Barcelona, amb especial atenció a la zona ocupada pel Saló Nàutic. Sortides de 3/4 d’hora totalment gratuïtes, on es podrà experimentar que és navegar en antics bastiments de fusta, alguns amb prop d’un segle d'antiguitat. Cal inscriure’s al propi estand.

Actuació del bot salvavides de Calafell davant la platja de la vila.

Diumenge, 16 a les 12,30 h al moll de la Porta de la Pau (davant el Maremagnum). Exhibició del bot salvavides de Calafell. El bot salvavides de Calafell amaga una llarga història possiblement desconeguda per a moltes persones. Des de fa dècades té la tradició de sortir cada diumenge amb el bot aigua endins, fins a aturar-se i córrer d’un costat a l’altre per donar-li la volta.

A més tots els visitants de l'estand es podran endur de record un díptic per retallar amb el Disc de la Vela Llatina, on es poden veure les diferents posicions de la vela en funció de l'angle d'entrada del vent a l'embarcació.

Díptic

Roda muntada.

L'estand serà al començament del passeig central del Saló Nàutic entrant per la Porta de la Pau, on hi ha el monument a Colom.

Plànol amb la ubicació de l'estand i del moll de les barques.

Programa

El tinglat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO

El sistema de construcció naval nòrdic reconegut per la UNESCO  

 El Patrimoni Marítim està d'enhorabona, perquè s'ha inscrit el sistema tradicional de construcció naval nòrdic a la seva Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. És un important reconeixement a una sèrie de tècniques d'arrel mil·lenària que es van fer servir, i encara se segueixen utilitzant, als països costaners del mar del Nord. Tant a la Mediterrània com al mar del Nord es van generar dues tècniques diferents, encara que no és exactament que fossin sistemes homogenis, ja que al llarg del temps van anar variant i també perquè algunes vegades es construïen naus que tenien característiques pròpies de les dues tècniques. El que sí que és clar és que en un altre temps es diferenciaven, i que n'hi havia una de molt usada al mar Mediterrani: a cantell o topall; i una altra al mar del Nord: a tinglat.

Tinglat atlàntic i topall o cantell mediterrani.

Aquesta forma de construir embarcacions es basa en una tècnica molt antiga, segons la qual primer es posava la quilla i posteriorment sobre ella s'anaven unint les taules del casc, solapades les unes sobre les altres. Al principi, durant el Neolític, la unió es fixava amb cordes, per passar posteriorment a fer-ho amb reblons.

Construcció d´una nau amb el sistema nòrdic. Les taules del casc una sobre una altra, començant per la part inferior, la quilla.

Imatge d´un moment de la construcció d´una nau amb el sistema nòrdic. Es pot veure a la dreta clarament com estan les taules del casc una sobre una altra, començant per la part inferior, la quilla. Els vaixells de fusta s'han construït amb aquest sistema durant milers d'anys, i han estat de gran importància per al transport marítim a tots els països nòrdics, connectant les persones de costa a costa durant generacions. Per això, la tradició d'aquestes embarcacions és una part clau del patrimoni cultural costaner d'aquests països i ara també de la resta de la Humanitat. La construcció naval d'estil nòrdic És un mètode caracteritzat, com ja s'ha comentat, perquè el folre de la nau va superposada, donant ja forma al casc (folre). Posteriorment es realitza el que coneixem com a esquelet (al contrari que l'usat a la Mediterrània, que després de la quilla es posaven les quadernes i posteriorment el folre). En encaixar-se i solapar les vores de cada taula, aquestes s'asseguraven amb perns, per la qual cosa no sempre calia calafatejar, perquè aquest mètode de folrat ja dotava l'embarcació d'estanquitat. Després, el casc s'enforteix internament amb components de fusta addicionals, que constitueixen les anomenades costelles.

Se'l denomina sistema de casc trincat, tingladillo en castellà, o clinker system en anglès. Ha estat molt utilitzat al llarg dels segles al mar del Nord, com ho corroboren les magnífiques naus víkings i les coques posteriors com la coca reial danesa. També en alguns llocs de la Península Ibèrica, tals com el Galícia, País Basc o Catalunya, en certs moments de la Història es va usar aquest mètode.

S'han construït innombrables vaixells amb el sistema nòrdic, tant per a la pesca com per al transport de persones i mercaderies, que van permetre establir rutes comercials des de l'extrem nord fins a la Mediterrània, però també atacar i assaltar. Actualment només es manté la tradició de construir amb aquest mètode en alguns llocs d'Escandinàvia i ha disminuït dràsticament durant els darrers anys. Els fusters de ribera que viuen de la fabricació d'aquests vaixells també són cada cop menys i es corre el risc de perdre les habilitats necessàries per mantenir vives les tradicions. Més sobre aquests vaixells Al Museu de Vaixells Vikings a Roskilde s'exhibeixen cinc naus, que van ser construïdes a la tradició nòrdica fa gairebé 1000 anys. A molts llocs s'han establert comunitats de voluntaris, com els membres del Boat Guild, de l'esmentat Museu, que s'ocupen del manteniment regular dels vaixells i es reuneixen per fer-los servir en activitats a l'aire lliure.

Per acabar 

La nostra felicitació a totes les entitats que han lluitat per arribar a tenir aquesta denominació. També llancem una trucada perquè la tècnica de construcció naval mediterrània pugui assolir aviat la mateixa consideració.

Actualment només es manté la tradició de construir amb aquest mètode en alguns llocs d'Escandinàvia i ha disminuït dràsticament durant els darrer anys. Els mestres d'aixa que viuen de la fabricació d'aquest vaixells també són cada cop menys i es corre el risc de perdre les habilitats necessàries per mantenir vives aquestes tradicions.

Més sobre aquest vaixells

Al Museu de Vaixells Vikings a Roskilde s'exhibeixen cinc naus, que van ser construïdes a la tradició nòrdica fa gairebé 1000 anys. A molts llocs s'han establert comunitats de voluntaris, com els membres del Boat Guild, de l'esmentat Museu, que s'ocupen del manteniment regulars dels vaixells i es reuneixen per a fer-los servir en activitats de lleure.

Més informació:

CRUMLIN-PEDERSEN, Ole. Boat And Boat House. The Conceptional Origins of Clinker Boats and Boat-Shaped Halls of the Fourth to Eleventh Centuries In Scandinavia. In Creating Shapes in Civil and Naval Architecture. Brill, 2009, p. 194-212.

HORNELL, James. The sources of the clinker and carvel systems in British boat construction. The Mariner’s Mirror, 1948, 34, 4, p. 238-254.

OUNANIAN, Kristen & HOWELLS, Matthew. Clinker, sailor, fisher, why? The necessity of sustained demand for safeguarding clinker craft intangible cultural heritage. Maritime Studies, 2022, p. 1-13.

POMEY, Patrice. New light on the false clinkers in ancient Mediterranean shipbuilding. En Connected by the Sea: Proceedings of the Tenth International Symposium on Boat and Ship Archaeology, Denmark 2003. Oxbow Books, 2016. p. 74.

PUJOL HAMELINK, Marcel. La Terminologia de construcció naval i el seu orígen: mediterrani / atlàntic. Drassana: Revista del Museu Marítim, 2006, 14, p. 84-102.

RIETH, Éric. The galley shipyard in Rouen. Mediterranean shipbuilders in Normandy (XIIIth-XVth centuries). Publications de l’Institut Français d’Études Anatoliennes, 2010, 20, 1, p. 155-160.

TANNER, Pat. 3D laser scanning for the digital reconstruction and analysis of a 16th century clinker built sailing vessel. ACUA Underwater Archaeology Proceedings, 2013, p. 137-49.

https://blogcatedranaval.com/2022/08/30/el-sistema-de-construccion-naval-nordico-reconocido-por-la-unesco/?fbclid=IwAR2TOEguBrbzPGt6lGl-M4DwF82aY_LmqdhFn50P9Mrx4RYguTu6yD4e8LY

Article de Célia Chaín-Navarro, traduit al català per Escenavegant, publicat a blogcatedranaval.com.

XXXV Edició de la Trobada de Vela Llatina de Cadaqués.

Article publicat a https://www.emporda.info/ el 30 d'agost 2022

Un cúmul de fusta i vela es concentra un cop l’any a la platja gran de Cadaqués. El motiu és la trobada d’Amics de la Vela Llatina, que el dissabte, 27 d’agost, ha celebrat el 35è aniversari amb un èxit de participació: una trentena d’embarcacions, i entre cent cinquanta i cent setanta-cinc participants embarcats.

Fotografia de emporda.info Laura Coronado

Al migdia ja feia el vent ideal per a la navegació i la badia de Cadaqués s’ha anat omplint de triangles blancs de les veles que han sortit a navegar entre la una i les quatre de la tarda des de platja gran. El silenci de la barques navegant a vela, només amb la força del vent i trencat només pels cruixits de la fusta i els caps o pel so de les onades, l’oda al navegar sense pressa i un argot compartit poc comprensible per als no iniciats -que des de l’associació divulguen a través de samarretes amb el dibuix i vocabulari d’una vela llatina-.

Quico Despuig, membre de la junta de l’organització, valora amb «satisfacció» la trobada, que aplega participants vinguts d’arreu dels Països Catalans: des de la Catalunya Nord; des d’on arriben diverses embarcacions navegant, fins a les Balears; venen en avió i un cop aquí capitanegen una de les barques de Portlligat.

S’hi reuneixen barques de tot tipus. El Sant Isidre, un vaixell clàssic, de 1925, que ara fa de charter amb rutes pel Cap de Creus, aquest dia només fa una festa a bord i convida amics i coneguts a hissar l’enorme vela, que només pot treure en comptades ocasions al llarg de l’estiu, pel temps i la dificultat tècnica que suposa fer-lo navegar. Les més petites només poden acollir una o dues persones, però són més maniobrables i sovint agafen més velocitat. No obstant, no es fa una regata, ni una competició: la trobada és una festa entre amics, amb l’objectiu de retrobar-se i de compartir amb calma i sense pressa la navegació tradicional.

Un dels trets de la trobada és el cartell, que cada any s’encarrega a un artista del poble. Entre els històrics hi ha el de Koyama, o Aznarez. Aquest any l’ha fet Laia Armengol. Des de sempre ha estat vinculada a la trobada a través de la barca del seu pare, Sa Rata, una de les més grans de la trobada, i de la seva, Maria, de menys eslora, que protagonitzen la il·lustració. Hi destaquen, a més, dos detalls: «el Pení té dues boles al dibuix, tot i que ara ja només n’hi ha una», en referència als radars militars que coronen la muntanya de Cadaqués, i «he pintat també el pi solitari, que sempre s’havia vist a la carena de la muntanya però també ha desaparegut».

Els actes d’aquest any van arrencar fa un mes, el 30 de juliol, amb la Trobada de Barques de Fusta Memorial Joan Nadal, i amb la presentació del llibre Catalunya a Patí de Vela: del Delta de l’Ebre al Cap de Creus, de Daniel Romaní optant per una visió més àmplia de la reivindicació de la navegació tradicional. D’aquesta manera, a més, s’ha donat més visibilitat a l’aniversari de la trobada, una de les més antigues de la costa. El 1987 va arrencar amb motiu del mil·lenari de Catalunya, impulsat per Josep Maria Casablancas i altres amants de la navegació tradicional vinculats al poble.

Mantenir una embarcació d’aquest tipus és car, i des de les associacions demanen a les administracions que es tingui en compte el valor patrimonial i històric de la vela llatina, per obtenir més facilitats i poder augmentar el parc de barques, tal com reivindicava l’Empordà a principis d’estiu. També pot semblar que falti relleu: molts membres de la trobada ja hi venien fa 35 anys. No obstant, també es va veient el relleu generacional: les talles més petites de la samarreta volten pel poble tot l’estiu, i potser qui les porten serà un dia qui sabrà navegar amb aquestes mateixes barques; la majoria, centenàries.

La nostra biblioteca digital fluvial

La biblioteca digital d'aquesta web incorpora 35 obres que poden ser consultades i descarregades lliurement. La trobareu en una de les pestanyes de les pàgines sobre les notícies.

 En els darrers mesos s'han incorporat a la biblioteca digital del web de la FCCPMF dos treballs importants de l'amic Joan Pujol de Móra d'Ebre.

Al primer cal donar-li una importància afegida al propi treball per allò que significa de difusió i transmissió del nostre patrimoni immaterial. A Móra d'Ebre és un goig veure muletes plenes d'infants que aprenen a navegar a rem mentre gaudeixen de lo riu. El "Curs de rem en muleta" de l'any 2019 és un magnífic manual per conèixer l'embarcació i la tècnica del rem.

Clica la imatge

El segon dels treballs és sobre un tipus de vela que poc veiem al nostre litoral català: la vela quadrada. Fa referència a les diferents veles quadrades que es fan servir en la navegació fluvial del riu Ebre. El Club Nàutic de Móra d'Ebre és pioner en la defensa de la navegació fluvial a vela.

Clica la imatge

Del mateix autor amb la col·laboració de Ivan Salvadó també es pot trobar a la lleixa electrònica un magnífic treball de recerca i documentació que porta per títol "Estudi sobre Muletes i Bots de Móra d'Ebre Segles XIX i XX".

Clica la imatge

Finalment, i potser per aclarir tot el ric lèxic que incorporen els treballs precedents, també es pot consultar el darrer treball de l'Escenavegant: "Paraules de Riu, Recull terminològic de navegació tradicional fluvial".

Clica la imatge

Si esteu interessats en adquirir en format paper el darrer llibre podeu escriure a escenavegant@gmail.com . Els beneficis d'aquesta publicació són cedits a la FCCPMF.

Aparellar dues veles llatines al Euskal Batelero Eguna (Dia del bateler basc) 2022

Anar a Euskadi el darrer cap de setmana de juliol comença a ser un hàbit familiar. Participar en el Bateleroak Eguna gairebé una obligació. Gaudir del retrobament amb els amics bascos un plaer.

Els batels i el Puente colgante

L'Euskal Batelero Eguna nasqué lluny d'Euskadi, a Douarnenez. Allà, l'any 2010 es trobaren un grapat de batelers de diferents ports bascos i decidiren trobar-se un cop l'any plegats en un port diferent. El primer fou Getaria i l'associació prengué un nom amb un divertit doble sentit: Euskal Bateleroak Elkartea. Associació amics dels batels bascos o Associació dels bojos dels batels bascos, segons explicava en Dimitri un dels seus creadors a taula desprès de sopar.  Enguany la festa ha tingut una important cobertura mediàtica: Eitb (minut 32), Ràdio Euskadi, Deia, El Correo, Tele7.tv, Naiz.

Un any més, i en porta 10,  la República Catalana ha fet acte de presència en el dia dels batelers. Enguany a la Villa de Portugalete, que celebrava el seu 700 aniversari. La seva presència a la ria de Bilbao s’ha fet notar just al costat del "puente colgante" d’aquella vila. 36 batels, 2 llaguts, 1 dorna gallega i 1 muleta catalana han estat la flota participant. La festa comptava amb un programa interesant d'activitats: navegades, bertsolaris, campionat de singla, música, exposició,... I el millor de tot ha estat la bona climatologia que ha permès defugir per uns dies de les temperatures extremes de les darreres setmanes. Navegar per la ria de Bilbao és com navegar per un llac, a no ser pels corrents que provoquen les marees, als quals cal estar amatent en tot moment i les onades que provoquen les embarcacions professionals: pràctics i remolcadors. Just abans de la bocana del port hi ha una gran àrea que permet navegar a tota vela gaudint dels vents constants d’aquella mar.

Com a tota trobada, i més a Euskadi, els àpats eren els moments de confraternització, de les converses, de les bromes i de les cançons. I fou tot dinant amb l’amic Jaume Amengual que saltà la sorpresa: Ens demanaren si seríem capaços d’aparellar dues embarcacions de les quals s’ha fet responsable recentment l’associació: Hiru Kai Itsas Elkartea. Dos llaguts de uns 8 m d’eslora amb una història curiosa.

Els dos llaguts abans d'aparellar.

L’any 1977 el Ministre de Fomento, Joaquin Garriges Walker, del segon govern d’Adolfo Suárez, feu construir a unes drassanes catalanes 16 llaguts amb aparell de vela llatina per les 8 escoles nàutiques estatals d’aquells moments. Així, l’any 1978 arribaven a la Escuela Técnica Superior de Náutica y Máquinas Navales dos llaguts. Aquests incorporaven tres bancs de vogar, un banc d’arborar, un arbre, la seva antena en dues peces, vela llatina (mística), rems, timó (no de vela) i tots els caps necessaris. Tot aquest material era guardat, excepte els rems, en una bossa, correctament etiquetat amb els noms dels diferents elements en català. Aquestes embarcacions han patit diferents vides, mentre una quedava guardada dins un magatzem de l’escola durant 44 anys conservant-se com el primer dia, l’altra va ser tenir diferents usos i es mantingué en ensurada durant molts anys. En els darrers sobre terra, era usada per jocs d’infants, fet que ha significat que ha arribat a avui més malmesa. Amb aquesta història la proposta que ens feien als «catalans» (un català i un mallorquí) era si ens atreviríem a muntar tot l’aparell i fer-les navegar. Dit i fet.

La tarda de dissabte, mentre tenien lloc les regates de singla, amb el llagut amarrat al petit port esportiu de Portugalete, es procedí a comprovar si tot aquell material era en condicions i al seu muntatge. Primer calgué encaixar l’arbre a la paramola. Per tot seguit treure la vela i presentar-la a l’antena per prendre mesures. La sorpresa desagradable fou que la pena era trencada per la part de les llames aproximadament un metre. De tota manera es continuà per comprovar-ho tot. Les aplicacions de càmera dels mòbils bullien gravant con es feien les entolladures, com es lligaven els botafions, la lligada de l’amant a l’antena, la posició del dogal, la trossa, el davant, etc... Finament, amb l’embarcació amarrada s’hissà l’antena i s’obriren els 30 m2 d’una vela que malgrat els 44 anys d'antiguitat semblava (i així era) acabada de sortir del veler.

El primer llagut navegant per la ria. 

 S’ajustà el punt de creu un parell de cops per ajustar el centre vèlic, i en la segona baixada de l’antena s’aprofità el tall trencat de la pena per a muntar-lo com a pimelga i assegurar que l’antena no es partís en navegar. Fet això, rems a l’aigua, fora amarres, i tota la ria per endavant. Dins la barca hi anaven unes vuit persones. Només sortir de la protecció que oferia el moll del Club Nàutic (hi havia baixamar) la vela prengué vent i el llagut semblà que havia premut l’accelerador. Quedava el dubte de la manca de profunditat del timó, però ja durant la primera virada es pogué comprovar que l’embarcació seguia l’acció de l’arjau sense problemes. En tractar-se d’un vela mística només porta un davant i una escota, i amb l’ajuda d’aquest dos caps el llagut bolinejà vers la sortida del port sense més problema que una tempesta que ennegria el cel i que, per prudència, la feu retornar al fondeig previst. Els rostres de tots els tripulants dibuixaven uns somriures involuntaris per la «troballa» d’aquella embarcació.

 

El segon llagut. Observeu el petit martell de la seva vela mística.

L’endemà dematí, es repetiren els treballs amb l’altra barca. El buc d'aquest es troba força més malmès: falten trossos d’orla, escàlems, el petit cap de mort i un tall del codast que havia fet desaparèixer l'escotera. Malgrat això, la barca també navegà per la ria una bona estona. Un cop fondejada amb la seva bessona, des del passeig es podien distingir dues embarcacions (tres amb la República Catalana), de les demés. Les seves antenes pujaven des de les fosques aigües de la ria i apuntaven vers el cel. La segona embarcació lluïa una grímpola amb les quatre barres al pic de la pena, un record de la República Catalana.

 s

El segon llagut navegant per la ria.

En Jaume Amengual i en Jordi Salvador miraren d’ensenyar les bases de la navegació mediterrània amb vela llatina als batelers cantàbrics. Aquest és, en el fons, el motiu, la causa i l’objectiu de les trobades, l’intercanvi de coneixements i en aquest cas un cert mestissatge.

 

A Catalunya em pogut saber que aquests llaguts són a la Facultat de Nàutica de Barcelona segons informà el seu degà, l’Agustí Martín. El seu disseny, mesura i capacitat els fa totalment idonis per la formació en l’art de navegar amb vela llatina. Serà qüestió de parlar-ne...

Els llaguts que "tocaren" a Catalunya són
perfectament conservats per la
Facultat de Nàutica de Barcelona.